INTRODUCCIÓ

La Mediterrània, un mar tancat condicionat per un clima peculiar: estius secs i calorosos i hiverns suaus. L'aigua hi és escassa, i la vida s'adapta als seus canvis. Mallorca: una illa purament mediterrània. S'Albufera, de l'àrab al buḥayra, que vol dir "la llacuna" : un zona humida que romp amb el paisatge sec de l'illa, on l'aigua abunda i permet que la multiplicitat de la vida es manifesti en el seu més alt grau.

Aquest singular espai natural, així com el coneixem avui dia, és fruit de la conjunció d'una sèrie d'elements geològics, ambientals i humans que l'han modelat i que han constituït un indret únic a les nostres Illes i al món, que malgrat ocupi una reduïda part de la superfície insular la seva funció d'acollida en les grans migracions d'aucells, ultrapassa la seva importància en relació a l'espai insular i ha de ser considerada dins el context de les escasses àrees humides del Mediterrani Occidental. 

1.LA GEOLOGIA DE S'ALBUFERA 

Sens dubte, si s'Albufera és una zona humida separada de la mar és per mor de les característiques geològiques de la zona, que han permès l'existència d'aquest indret.

La formació de s'Albufera és relativament recent, començà fa devers 18 M.a., durant l'era terciària. Però la regió on és s'Albufera ha canviat ben molt de llavors ençà en funció de les variacions geològiques i climatològiques que han fet canviar la línia de costa.

Durant l'edat tortoniana fa entre 10 i 5 M.a, pertanyent al Miocè superior, s'originaren dipòsits carbonatats que delimitaran l'actual Albufera per la zona sud per mor de l'ascens del nivell de la mar, que va ocasionar la proliferació d'esculls.

Uns milions d'anys més tard un canvi importantíssim per a la mediterrània en general i s'Albufera en concret era a punt de succeir: el tancament de l'Estret de Gibraltar. El nivell de la mar davallà dràsticament i la regió era ben lluny de semblar-se a allò que avui dia coneixem. Emperò l'obertura de Gibraltar durant el Pliocè va fer que al Pla de Sa Pobla-Inca es formassin una sèrie de llacunes salobroses que s'anaven reblanint per mor de l'aportació de materials de la Serra de Tramuntana. Aquest procés de reblaniment fa que aquestes zones tinguin una vida molt curta a nivell geològic i s'Albufera no hagués estat una excepció si no fos perquè el pla de Sa Pobla s'anà enfonsant durant el Miocè i el Pleistocè per mor del propi pes dels sediments.

En el darrer milió d'anys, durant l'Era Quaternària, es produeixen les glaciacions i això provoca fortes variacions en el nivell de la mar, de manera que s'Albufera i moltes zones del Pla de Mallorca es veuen inundades i dessecades consecutivament. Serà en aquest context, durant el període glacial del Riss, fa uns 100.000 anys, quan es formarà el cordó litoral de dunes que ara trepitjam i que convertí aquest indret en una llacuna separada de la mar. S'Albufera ha nascut.

A partir d'aquest moment se segueixen produint canvis a la zona humida. Els sediments han servit per constatar que en certs períodes predominava l'aigua molt salada, mentre que en d'altres va esdevenir totalment dolça. Aquestes variacions són causades per lleugers canvis en el nivell de la mar i per l'increment de l'aigua continental que arriba a s'Albufera pels torrents i les surgències dels aqüífers del Pla de sa Pobla.

Els límits de s'Albufera també han estat objecte de grans variacions en diferents èpoques històriques. En els moments de major inundació arribava fins a l'amfiteatre romà d'Alcúdia i s'estenia cap a Son Fe, tota la zona d'Es Murterar i Son Bosc.

2.LA BIODIVERSITAT DE S'ALBUFERA 

S'Albufera és un bressol de l'aigua, que n'és la seva protagonista i la que fa possible que la vida es manifesti, es multipliqui i es desenvolupi així com ho fa. Sens dubte aquest element, més aviat escàs a la resta de l'illa fa que s'Albufera disposi d'una biodiversitat única i elevada. És, de fet, el punt de màxima concentració de biodiversitat de les Illes Balears, amb més de 3.000 espècies d'animals i plantes que troben aquí el recer i els recursos que necessiten.

L'aigua arriba a s'Albufera pels torrents de Muro i Sant Miquel, provinent de les fonts i ullals de la Serra de Tramuntana, així com de les surgències dels aqüífers del pla de Sa Pobla, com la font de Son Sant Joan. Una vegada l'aigua arriba a s'Albufera es queda estancada fins que acaba a la mar. També es produeixen filtracions en sentit invers, des de la mar cap a s'Albufera. Es crea d'aquesta forma una mena de joc entre l'aigua dolça i la salada que és fonamental per a la constitució de la varietat d'hàbitats que podem trobar a s'Albufera.

Sens dubte els aucells, multicolors, abundosos i sonors, són els principals protagonistes d'aquest meravellós espai, sovint envoltat d'un cert misticisme, que és s'Albufera de Mallorca. Són aquests éssers els que configuren s'Albufera com un indret clau en la lluita per la preservació i la conservació dels nostres espais naturals i la seva biodiversitat. I és que la posició privilegiada de Mallorca al bell mig de la Mediterrània, fa que aquesta illa esdevingui el punt de descans i aturada de moltes aus en el seu llarg periple migratori, o fins i tot de nidificació. Se n'han arribat a descriure 303 espècies. Hi ha 64 espècies reproductores, entre sedentàries i estivals.

Durant cada època de l'any s'hi poden observar nombroses i diferents espècies d'aus.

Així, a l'hivern, hi abunden espècies com els corbmarins grossos, els esplugabous, la cetla grossa, el cuer, el moretó, la juia de prat o els estornells, que arriben en grans esbarts de fins a un milió d'exemplars.

D'altra banda a la primavera i a l'estiu podem trobar-hi espècies com el xàtxero groc, el cegall, el tiroril·lo o l'abellerol.

Així mateix també hi ha una gran quantitat d'aucells sedentaris, com el gall faver (reintroduït), l'agró blanc, l'orval, la buscarla mostatxuda, la fotja o el cap-blau.

Emperò, malgrat que els aucells són els principals protagonistes, seria una falta de rigor imperdonable no fer atenció a la resta d'éssers vius, tant animals com vegetals que habiten aquest paratge.

S'Albufera també és habitada per alguns mamífers, com rates o conills; per amfibis i rèptils, com la tortuga d'aigua o la serp d'aigua; per peixos, entre els quals destaca l'anguila i que són la base de la dieta de molts aucells; i una infinitat d'invertebrats, més de 1.000 espècies, entre les quals el grup més nombrós és el dels papaions, dels quals fins i tot se 'han descobert noves espècies per a la ciència.

La diversitat vegetal és també molt elevada, podem trobar-hi endemismes i plantes adaptades a les condicions del medi; un medi marcat per dos agents decisius: l'aigua i la sal.

A les dunes litorals hi podem trobar una vegetació clarament adaptada a les adversitats climàtiques. Hi podem trobar lliris de mar, el peu de milà o el ginebró de fruit gran. Si penetram més dins les dunes la vegetació comença a estar dominada pel pinar. Es poden observar també moltes orquídies al sotabosc, així com la típica vegetació del bosc mediterrani. Tota aquesta vegetació acompleix una funció fonamental per al correcte funcionament del sistema dunar, atès que fixa l'arena i impedeix l'erosió de la platja.

Ja dins els aiguamolls, a la part més propera a la mar, com que l'aigua és més salada podem trobar-hi plantes adaptades a aquests alts nivells de salinitat, com els joncs i les herbes salades. Deixant enrere els salobrars, la vegetació és clarament dominada pel canyet, la cesquera i la bova, que configuren el típic paisatge albuferenc i formen part intrínseca de l'imaginari col·lectiu sobre aquest espai.

A les vores dels camins es desenvolupa un ecosistema ben singular i únic a les Illes Balears, el bosc de ribera: conformat principalment per polls blancs i oms. Aquest dona cabuda a nombroses espècies tant animals com d'altres vegetals i confereix al paisatge del Parc una verdor característica i una varietat ecosistèmica que és fonamental per a la biodiversitat.

Un altre grup taxonòmic molt destacat és el dels fongs, que compta amb 205 espècies, tant de basidiomicets com ficomicets i ascomicets. Una d'elles, la Psathyrella halofila, nova per a la ciència fou descoberta l'any 1992.

Un dels llocs més destacats a nivell botànic és aquest, el prat de Son Bosc, que va estar amenaçat uns anys per la construcció d'un camp de golf però que ara torna a formar part del Parc Natural. Aquí hi podem trobar una gran quantitat d'orquídies. Observar la seva floració és espectacular. Durant algunes setmanes centenars i centenars d'orquídies, com les sabatetes del Bon Jesús o les mosques blanques, formen una catifa florida. Sens dubte l'espècie més insigne és la raríssima orquídia de prat, que només habita aquesta zona de Son Bosc a totes les Illes Balears.

La biologia de les orquídies és complexa. Les seves flors atreuen els insectes i produeixen milers de llavors, però per a què germinin és imprescindible que s'estableixi una simbiosi entre aquestes i un fong.

3.L'ÉSSER HUMÀ I S'ALBUFERA 

S'Albufera, però, no és només terra d'animals i plantes, sinó que té una llarga història de convivència amb els humans. Una convivència que alterna relacions harmonioses amb els impactes més ferotges.

Les empremtes de l'activitat humana són presents arreu de l'espai natural. Un dels fets que més ho palesa és la toponímia, rica i diversa, amb gairebé 300 noms com S'Amarador, Sa Font Salada, s'Hort d'en Ceba o sa Síquia de s'aigo bona. I que són la primera evidència que la convivència de l'ésser humà amb aquest entorn ve de temps molt llunyans. Aquesta presència també es palesa en les nombroses cançons populars que tracten sobre s'Albufera.

De s'Albufera coneixem poc allò relacionat amb l'època prèvia a la Conquesta de Mallorca per part de Jaume I, especialment de la Mallorca musulmana. Tot i que sembla -pels mapes més antics- que no s'hi feren grans infraestructures hidràuliques, aquest era un territori explotat i aprofitat per caçar i pescar, pastures i bagatge i també en l'explotació salinera: en diversos documents de capbrevacions i transmissions d'herències o vendes de la finca de Son Sant Martí apareix - des de 1272 - , la reserva pels senyors a l'explotació de les salines que hi ha a la garriga.

Des del Repartiment fins a la fi de l'Antic Règim, s'Albufera i tot el que l'envolta tampoc va sofrir gaires transformacions. Les relacions foren les pròpies del domini feudal.

Per tal de conèixer més sobre la història d'aquestes dessecacions hem vingut fins a l'Arxiu del Regne de Mallorca, lloc on es custodien els documents històrics de la comunitat i entre els quals n'hi ha relatius a s'Albufera.

Les transformacions més importants per a s'Albufera arribarien de la mà dels profunds canvis polítics i socials dels segles XVIII i XIX. Després de la Guerra de Successió, el 1719, els nous governants reclamaren la propietat de s'Albufera, que s'incorporarien al Reial Patrimoni el 1793.

A partir d'aquest moment començà un procés consistent en successives dessecacions impulsades pels ideals higienistes de la il·lustració que transformarien per sempre la fisonomia de s'Albufera.

Les primeres dessecacions consistiren en la construcció d'uns quants canals, però no tingueren més abast. La més important seria la realitzada per l'enginyer anglès John Frederic Latrobe Bateman i la seva empresa fundada a Londres New Majorca Land Company. En aquests plànols podem observar el projecte de Bateman, que pretenia dessecar per complet s'Albufera per motius higiènics i agrícoles. Els terrenys guanyats als aiguamolls eren emprats per al cultiu, i es van convertir -i encara ho són- en la millor terra per conrar de l'illa. Finalment el projecte dels anglesos va aconseguir dessecar devers 2.000 hectàrees i canviar profundament aquest espai.

Tanmateix, el fill de Bateman, Lee, endeutat, no va tenir més remei que vendre s'Albufera a la família Gual de Torrella, que l'arrendà a la "Compañía Agrícola Balear", que arribà a sembrar més de 1.000 hectàrees d'arròs. Emperò, l'any 1922, la companyia "Celulosa Hispánica S.A" comprà la finca per instal·lar-hi una fàbrica de paper, activa fins els anys 60. Així mateix també s'hi instal·là una salinera que romangué en actiu fins el 1976.

Si bé es cert que aquestes activitats van causar un punt d'inflexió a s'Albufera, l'impacte més brutal era encara per arribar.

Els anys 60, tot d'hotels, apartaments, carreteres, piscines, xalets... envaïren aquest espai natural de la mà del boom turístic i del "desarrollismo" franquista, principalment a la franja litoral i els llacs que se situaven davant el puig de Sant Martí. La construcció indiscriminada d'infraestructures turístiques canviaria de forma irreversible s'Albufera i suposà un impacte de grans dimensions per a la zona.

Aquestes barbaritats urbanístiques no quedarien sense resposta, ja que una sèrie de científics, investigadors i activistes d'arreu d'Europa, encapçalats pel GOB, reclamaren la protecció de s'Albufera per tal d'evitar que acabés convertida en una llera estèril de ciment a mans de l'especulació urbanística.

D'aquesta forma es realitzaren una sèrie d'estudis ecològics jurídics i ambientals que justificaren la protecció de s'Albufera.

Tots aquests esforços culminarien amb el decret 4/1988 mitjançant el qual es declarava el Parc Natural de s'Albufera de Mallorca, el primer parc natural de les Illes Balears. A partir d'aquí comença una altra història: la història de la conservació i recuperació de s'Albufera.

Una vegada aquest indret assolí la protecció legal necessària començà la gestió ambiental pertinent. Gràcies a aquesta s'aconseguí incrementar notablement la biodiversitat del Parc. Gràcies la gestió de l'equip multidisciplinar de l'Institut Balear de la Natura i de la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears el Parc Natural ha recuperat part de biodiversitat perduda. Una de les actuacions de més rellevància és la del manteniment d'aigües lliures amb l'ajuda del bestiar que pastura per dins els prats, així com dels dragats dels canals i la seva neteja.

Un dels altres punts fonamentals en la gestió del Parc és l'aigua. Avui dia els canals que tenien per objectiu fer que l'aigua anés directament a la mar per tal de dessecar s'Albufera constitueixen una xarxa bàsica per regular el flux de l'aigua i garantir-ne el cabdal ecològic. A més es duu a terme un seguiment de la qualitat i quantitat de les aigües que arriben al prat.

D'altra banda també es fa un seguiment naturalístic de les aus i la biodiversitat de s'Albufera, així com activitats d'educació ambiental i de divulgació.

Per posar un exemple, després de les actuacions de gestió es passà de devers 500 exemplars d'anàtids hivernants el 1988 a més de 6.000 el 2006.

Els valors del Parc Natural han fet que també hagi estat reconeguda amb d'altres figures de protecció internacionals. S'Albufera forma part del llistat de zones humides d'importància internacional del Conveni Ramsar, és ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus) i LIC (Lloc d'Interès Comunitari).

Però, actualment s'Albufera travessa la seva pitjor situació d'ençà de la seva declaració. Un recent informe presentat pel director del Parc, Maties Rebassa evidencia la gravíssima pèrdua de qualitat ambiental que està patint s'Albufera a causa de l'empitjorament de les condicions de l'aigua. Són principalment dos els factors que estan generant aquest empitjorament ambiental. En primer lloc la salinització de l'aigua, a causa de la sobreexplotació de l'aqüífer subjacent i també per l'abocament al parc d'aigües salobres o salades per part de diverses infraestructures. En segon lloc, l'eutrofització del sistema a causa de l'arribada de nutrients (nitrats i fosfats) que per mor de l'abocament d'aigües urbanes insuficientment depurades, i de l'agricultura intensiva que limita amb el parc.

Aquest fet es palesa en la davallada en picat de la fotja i el cap blau, dues aus aquàtiques abundants i que necessiten d'aigües dolces i poc contaminades. Són, idò, bons bioindicadors d'aigües dolces i de bona qualitat. La seva evolució poblacional en els darrers anys és molt preocupant. Així, la fotja ha passat de mantenir a s'Albufera poblacions hivernals de més de 3.500 exemplars l'any 1999 a les menys de 400 els darrers 3 anys. Al llarg del temps la població ha tingut els lògics alts i baixos, però mai s'havia registrat el mínim actual.

Per si això no fos suficient s'hi afegeix la increïble pressió humana que ha de suportar l'indret. Les depuradores no dones a bastament per depurar la ingent quantitat d'aigües fecals que arriben de la Badia. Aquest estiu es va produí el trencament de la canonada que les condueix fins l'estació depuradora de Muro, vessant litres i litres d'aigües residuals sense tractar.

Les amenaces tampoc no es limiten a l'àmbit regional, sinó que aquest indret és també altament susceptible als canvis planetaris, com l'escalfament global i la consegüent pujada del nivell de la mar, que fa perillar la viabilitat de l'espai.

De moment la situació de degradació de s'Albufera és reversible, però cal el compromís ferm de les institucions i de tots els agents implicats en la conservació d'aquest espai per tal de recuperar aquest indret únic a les nostres Illes.

I aquí, com l'aigua acaba el nostre viatge per aquest espectacular paratge: S'Albufera, que és, en definitiva, un espai natural singularíssim, que destaca pels seus valors ambientals i l'elevada biodiversitat de què gaudeix. Uns valors que sens dubte han de ser preservats. Però s'Albufera és molt més que això, ja que constitueix un reservori de la biodiversitat mundial, un termòmetre biològic del canvi global que pateix el nostre planeta i alhora una peça clau per avançar cap a una altra societat. És, també, la imatge viva d'una Mallorca que encara es resisteix a desaparèixer sota la llera estèril de ciment imposada en nom del progrés, una reminiscència del que un dia fou la nostra Illa i una part fonamental de la memòria col·lectiva de la nostra societat.